BIOLOGIA / GEOLOGIA 3r ESO: TREBALL OPCIONAL 4a PART.
Benvolguts alumnes,
Us proposo una activitat relacionada amb l'aparell digestiu i el tema de l'alimentació i nutrició.
Llegeix aquest text:
LES LLAMINADURES
Certament, els dolços són aliments molt energètics: per exemple, 100 grams de torró tou aporten 530 calories, que provenen del seu contingut en hidrats de carboni –35 grams– i greixos –37 grams–. També són molt nutritius, ja que són font de proteïnes, sucres, àcids grassos, minerals i vitamines que complementen les necessitats diàries d’aquests nutrients. Ara bé, no tots els dolços tenen les mateixes propietats. Les llaminadures, que amb les seves atractives formes atreuen petits i grans,
amb prou feines aporten nutrients i sí moltes calories. A més, consumir-ne de manera freqüent al llarg del dia, si s’hi afegeix una higiene bucal deficient, promou l’aparició de càries. És per això que els pediatres en recomanen un consum moderat, ja que les gominoles fan perdre la gana i, per tant, resten nutrients del menjar normal. Però molts pares cedeixen davant el xantatge emocional dels fills i fan que els dolços passin a convertir-se en un ingredient habitual en la dieta. Aquesta és una de les causes principals de l’actual incidència de l’obesitat infantil: el 14 % dels nens i joves espanyols tenen problemes de sobrepès. A l’organisme, l’excés d’hidrats de carboni, on s’inclouen els sucres, es transforma en greix. Les llaminadures estan constituïdes principalment per sucres simples, com la glucosa, la sacarosa i la fructosa. En ser metabolitzats, aquests es converteixen en glucosa, que és absorbida als intestins i portada fins al fetge. Allà, aquest sucre es transforma en glucogen i s’emmagatzema a la glàndula hepàtica fins a una quantitat màxima de 100 grams; i als músculs, fins a arribar a 200 grams. Quan la ingesta de glucosa sobrepassa aquests límits d’emmagatzematge, l’excedent de glucosa a la sang viatja fins al teixit adipós i es converteix en greix. Aquest s’emmagatzema als adipòcits, cèl·lules que van augmentat de nombre segons el greix que els arriba.
A la boca, els sucres de les llaminadures i altres dolços, principalment la sacarosa, es transformen en àcids per acció dels bacteris. Aquests àcids es barregen amb la saliva i les partícules de la boca i formen una placa que s’adhereix a l’esmalt i l’ataca. Una vegada que aconsegueixen perforar-lo,
els àcids passen a la dentina, i d’allà a la polpa, on la infecció s’instal·la. La càries està servida. Però això només passa si la higiene dental és insuficient, com ho demostren alguns estudis epidemiològics. Aquests estudis confirmen que als països on la cura bucodental és satisfactòria i els nivells de consum de sucres es mantenen en uns límits raonables, la presència de càries dental és cada vegada menor.
Un altre aliment dolç sobre el qual planen mites i errors dietètics és la xocolata. A aquest aliment i als seus derivats se’ls ha acusat de provocar malalties com ara mal de cap, acne, al·lèrgia, càries o obesitat. I què hi diuen els metges, sobre aquest tema? Els metges han convingut que la xocolata no és la causa d’aquests afeccions si es consumeix moderadament. Més aviat al contrari: la xocolata actualment és objecte de nombrosos estudis per les seves suposades propietats benèfiques. Com a aliment, la xocolata pura, que és la que conté un 70 % o més de cacau en la seva composició, és la més beneficiosa per a la salut. enRique M. copeRías,
Serie Alimentación: «Los dulces, una irresistible tentación».
Muy Interesante. Gener 2006. Número 296
Us proposo una activitat relacionada amb l'aparell digestiu i el tema de l'alimentació i nutrició.
Llegeix aquest text:
LES LLAMINADURES
 |
| Llaminadures |
Certament, els dolços són aliments molt energètics: per exemple, 100 grams de torró tou aporten 530 calories, que provenen del seu contingut en hidrats de carboni –35 grams– i greixos –37 grams–. També són molt nutritius, ja que són font de proteïnes, sucres, àcids grassos, minerals i vitamines que complementen les necessitats diàries d’aquests nutrients. Ara bé, no tots els dolços tenen les mateixes propietats. Les llaminadures, que amb les seves atractives formes atreuen petits i grans,
amb prou feines aporten nutrients i sí moltes calories. A més, consumir-ne de manera freqüent al llarg del dia, si s’hi afegeix una higiene bucal deficient, promou l’aparició de càries. És per això que els pediatres en recomanen un consum moderat, ja que les gominoles fan perdre la gana i, per tant, resten nutrients del menjar normal. Però molts pares cedeixen davant el xantatge emocional dels fills i fan que els dolços passin a convertir-se en un ingredient habitual en la dieta. Aquesta és una de les causes principals de l’actual incidència de l’obesitat infantil: el 14 % dels nens i joves espanyols tenen problemes de sobrepès. A l’organisme, l’excés d’hidrats de carboni, on s’inclouen els sucres, es transforma en greix. Les llaminadures estan constituïdes principalment per sucres simples, com la glucosa, la sacarosa i la fructosa. En ser metabolitzats, aquests es converteixen en glucosa, que és absorbida als intestins i portada fins al fetge. Allà, aquest sucre es transforma en glucogen i s’emmagatzema a la glàndula hepàtica fins a una quantitat màxima de 100 grams; i als músculs, fins a arribar a 200 grams. Quan la ingesta de glucosa sobrepassa aquests límits d’emmagatzematge, l’excedent de glucosa a la sang viatja fins al teixit adipós i es converteix en greix. Aquest s’emmagatzema als adipòcits, cèl·lules que van augmentat de nombre segons el greix que els arriba.
A la boca, els sucres de les llaminadures i altres dolços, principalment la sacarosa, es transformen en àcids per acció dels bacteris. Aquests àcids es barregen amb la saliva i les partícules de la boca i formen una placa que s’adhereix a l’esmalt i l’ataca. Una vegada que aconsegueixen perforar-lo,
els àcids passen a la dentina, i d’allà a la polpa, on la infecció s’instal·la. La càries està servida. Però això només passa si la higiene dental és insuficient, com ho demostren alguns estudis epidemiològics. Aquests estudis confirmen que als països on la cura bucodental és satisfactòria i els nivells de consum de sucres es mantenen en uns límits raonables, la presència de càries dental és cada vegada menor.
Un altre aliment dolç sobre el qual planen mites i errors dietètics és la xocolata. A aquest aliment i als seus derivats se’ls ha acusat de provocar malalties com ara mal de cap, acne, al·lèrgia, càries o obesitat. I què hi diuen els metges, sobre aquest tema? Els metges han convingut que la xocolata no és la causa d’aquests afeccions si es consumeix moderadament. Més aviat al contrari: la xocolata actualment és objecte de nombrosos estudis per les seves suposades propietats benèfiques. Com a aliment, la xocolata pura, que és la que conté un 70 % o més de cacau en la seva composició, és la més beneficiosa per a la salut. enRique M. copeRías,
Serie Alimentación: «Los dulces, una irresistible tentación».
Muy Interesante. Gener 2006. Número 296
ACTIVITATS
1 Quines conseqüències negatives pot tenir un consum elevat de llaminadures?
2 Tots els dolços són igual de nutritius?
3 Els pares d’en Joan li pregunten al pediatre si el seu fill ha de menjar dolços o no. Què creus que els respondrà?
4 Creus que l’autor empra un to adequat per convèncer la gent del perill de les llaminadures?
Que passeu un molt bon dia tots i totes!!!!
Verònica Cruz 😍
Que passeu un molt bon dia tots i totes!!!!
Verònica Cruz 😍
Hola verónica soy la Iratxe. Me encatan estos textos y luego preguntas. Me entretienen mucho, aparte son temas super interesantes. ❤👍🐱
ResponderEliminar