BIOLOGIA I GEOLOGIA 3r ESO

Bon dia nois i noies!! Espero que estigueu molt bé, aprofito per dir-vos que us trobo a faltar!! Avui us porto una activitat en la que haureu de realitzar observacions científiques com si estiguéssim al laboratori: OBSERVACIONS I EXPERIÈNCIES SIMPLES QUIN ALIMENT DURA MÉS?  En general, tots els aliments es deterioren amb el pas del temps, però tots no ho fan  a la mateixa velocitat. De vegades, el deteriorament dels aliments no és observable. D’altres, en canvi, es veu  a primera vista, com ara quan el producte es floreix.  Procediment: Esbrina en quina mena d’aliments  creixen millor les floridures. Prepara uns quants pots de vidre, de melmelada o similars, i introdueix en cadascun una  mostra d’un aliment diferent. Et suggerim els següents: pa de motlle, carn, un grill de  taronja, blat, melmelada de fruita i formatge. Deixa els pots oberts a la cuina, al costat d’una finestra oberta, durant un o dos dies.  A continuació, tapa els pots i observa’ls per esbrinar en

Bon dia nois i noies, Avui corretgirem l'activitat 2: CORRECCIÓ: - Per què costa més respirar quan estem a molta alçada?                  Costa més respirar quan estem a molta alçada, perquè la quantitat d'oxigen disminueix. Recordeu que això ho vàrem explicar a 1r d'ESO. Al nivell del mar una persona suporta una pressió atmosfèrica a sobre del seu cap, major que una persona que estigui a sobre de l'Everest, i si ho comparessim amb una persona que estigués bucejant per sota de l'aigua del mar, aquest tindria encara major volum de gas que les altres dues. Per tant, quan ascendim en alçada ens costa més respirar perquè hi ha menys quantitat d'oxigen.      -  Hi ha esportistes que per millorar el seu rendiment s’entrenen en indrets que es troben a gran alçada. De quina manera creus que els beneficia? -           Entrenant en alçada provoquen que la seva sang generi més glòbuls vermells, que són unes cèl·lules que hi ha a la sang, encarregades de tr

Benvolguts alumnes, Us proposo una activitat relacionada amb l'aparell digestiu i el tema de l'alimentació i nutrició. Llegeix aquest text: LES LLAMINADURES Llaminadures Certament, els dolços són aliments molt energètics: per exemple, 100 grams de torró tou aporten 530 calories, que provenen del seu contingut en hidrats de carboni –35 grams– i greixos –37 grams–. També són molt nutritius, ja que són font de proteïnes, sucres, àcids grassos, minerals i vitamines que complementen les necessitats diàries d’aquests nutrients. Ara bé, no tots els dolços tenen les mateixes propietats. Les llaminadures, que amb les seves atractives formes atreuen petits i grans,  amb prou feines aporten nutrients i sí moltes calories. A més, consumir-ne de manera freqüent al llarg del dia, si s’hi afegeix una higiene bucal deficient, promou l’aparició de càries. És per això que els pediatres en recomanen un consum moderat, ja que les gominoles fan perdre la gana i, per tant, resten nutr

Benvolguts alumnes, Espero que hàgiu posat moltes ganes en contestar els treballs que us he anat proposant. Perquè poguem anar avançant, us proposo que fem una correcció. D'aquesta manera podreu comprovar com heu anat contestant i saber on heu tingut algun problema. En aquesta entrada corretgirem el primer treball proposat: CORRECCIÓ TREBALL OPCIONAL 1: Quins gasos trobem a la sang? Els gasos que trobem a la sang són el nitrogen, l'oxigen i el diòxid de carboni.  *Quin gas és el més abundant? El nitrogen és el gas més abundant en la sang, però no intervé en el procés respiratori i la seva concentració en sang gairebé no varia.  * Què és la pressió parcial? La quantitat de cada gas s'expressa com a pressió parcial. * Quan esdevé tòxic el nitrogen? Si la pressió parcial augmenta és molt tòxic per al sistema nerviós. * Descriu què pot passar si els submarinistes ascendeixen ràpidament.  Busca informació sobre el procés de descompressió quan es fa una im

Benvolguts alumnes, Avui us proposo que fem una activitat de repàs del tema. En aquest cas, he pensat en una lectura i unes activitats relacionades amb l'aparell digestiu. Estic segura que us interessarà... LLEGIU EL TEXT: La flora intestinal A l'interior del nostre tub digestiu hi viu un conjunt de bacteris que anomenem flora intestinal. La majoria d'aquests bacteris són beneficiosos per a la salut. Entre les seves funcions podem destacar les següents: * Actuen com a barrera d'entrada perquè ens protegeixen d'altres bacteris o microorganismes que puguin entrar amb l'aliment. * Participen en la digestió de certs glúcids que conté la fibra vegetal, que per nosaltres mateixos no podríem digerir. * Prevenen el creixement cancerígen de certes cèl·lules del còlon gràcies a alguns dels productes de rebuig del seu metabolisme. * Produeixen les vitamines K i B12 i afavoreixen l'absorció de calci, ferro i magnesi. Un dels bacteris presents en el nostre

El mal d'alçada El País, 2 juliol 2010  Cada cert temps salta a primera pàgina de l'actualitat la mort d'algun alpinista afligit del que comunament es coneix com a "mal d'alçada". Un "mal" més freqüent del que a priori es pensa, encara que, afortunadament, la majoria de les vegades en la seva forma més lleu.  La manca d'oxigen causa el mal d'alçada. El mal d'alçada es deu a la disminució de la pressió parcial de l'oxigen a mesura que augmenta l'altitud, el que fa que la sang contingui menys oxigen. El cos respon produint més glòbuls vermells per tal de transportar més oxigen als teixits, encara que aquesta adaptació pot durar diversos dies o setmanes. Una altra forma de respondre de l'organisme és augmentar el ritme i la profunditat de la respiració. Aprendre a reconèixer els símptomes del mal d'alçada.  Les persones que ascendeixen per sobre dels 2200-2500 metres en el termini d'unes poques hores, so

Efectes nocius del nitrogen Com es pot respirar sota l'aigua? El busseig amb escafandre autònom utilitza una ampolla amb gasos a pressió i un regulador que permet al bussejador respirar amb normalitat aquets gasos. En la majoria de casos l'ampolla conté simplement aire comprimit., però es poden utilitzar altres barreges, com el nítrox, un aire enriquit en oxigen. Aquesta activitat permet a l'ésser humà conèixer i descobrir el món. Els gasos que trobem a la sang són el nitrogen, l'oxigen i el diòxid de carboni. La quantitat de cada gas s'expressa com a pressió parcial. El nitrogen és el gas més abundant en la sang, però no intervé en el procés respiratori i la seva concentració en sang gairebé no varia. Però si la pressió parcial augmenta és molt tòxic per al sistema nerviós. La pressió parcial de nitrogen pot augmentar en els submarinistes quan sobrepassen els 30 o 40 metres de profunditat. En aquesta situació, els submarinistes experimenten una situació d&

Benvolguts/es, Podeu imprimir la pràctica de dissecció de pulmons per la setmana vinent. Verònica