BIOLOGIA / GEOLOGIA 3r ESO: TREBALL OPCIONAL 2a PART


El mal d'alçada
El País, 2 juliol 2010 


Cada cert temps salta a primera pàgina de l'actualitat la mort d'algun alpinista afligit del que comunament es coneix com a "mal d'alçada". Un "mal" més freqüent del que a priori es pensa, encara que, afortunadament, la majoria de les vegades en la seva forma més lleu. 

La manca d'oxigen causa el mal d'alçada. El mal d'alçada es deu a la disminució de la pressió parcial de l'oxigen a mesura que augmenta l'altitud, el que fa que la sang contingui menys oxigen. El cos respon produint més glòbuls vermells per tal de transportar més oxigen als teixits, encara que aquesta adaptació pot durar diversos dies o setmanes. Una altra forma de respondre de l'organisme és augmentar el ritme i la profunditat de la respiració. Aprendre a reconèixer els símptomes del mal d'alçada.

 Les persones que ascendeixen per sobre dels 2200-2500 metres en el termini d'unes poques hores, sobretot si provenen d'altures properes a el nivell de la mar, poden notar com el seu ritme cardíac s'accelera i certa sensació de dificultat respiratòria. Altres símptomes que poden aparèixer en el mal d'altura són mal de cap, nàusees, problemes de concentració i insomni. L'activitat física empitjora els símptomes. Els símptomes d'un mal de muntanya lleu cedeixen normalment després de dos o tres dies d'aclimatació. Mentrestant s'aconsella beure molt líquid i evitar l'activitat física. El mal de cap pot tractar-se amb un analgèsic comú. Si els símptomes no cedeixen o s'ha de consultar el metge. No obstant això, el mal d'alçada també pot manifestar-se d'una forma més greu: en forma d'edema (acumulació de líquid) en algun lloc de el cos. Les dues manifestacions més temibles, que poden portar a la mort, són l'edema pulmonar i l'edema cerebral. En general, es produeix entre 24 i 96 hores després de l'ascens. Si apareixen símptomes d'edema pulmonar i / o cerebral, la persona ha de administrársele oxigen i rebre immediatament assistència mèdica immediata. Si no és possible, al menys s'ha d'iniciar el descens a altures menys elevades, fins que la persona pugui rebre assistència. El simple fet de descendir pot fer que el quadre millori substancialment


 ACTIVITATS: 


- Per què costa més respirar quan estem a molta alçada?         

     -  Hi ha esportistes que per millorar el seu rendiment s’entrenen en indrets que es troben a gran alçada. De quina manera creus que els beneficia?

-         
      - Quines recomanacions faries a una persona que vol fer una ruta de muntanya per sobre de 5000 metres?
   
s      
Un grup d’alpinistes pretenen fer una ruta per l’Himalaya. Disposen de  12 dies per fer-la. Volen pujar des de els 2000 metres fins a un màxim de 5000 metres d’altura. Hi han refugis per dormir cada 500 metres d’altura fins als 4500 metres. Considerant que han de fer el recorregut d’anada i tornada.

- Fes un pla d’ascensió, indicant el que faran cada dia i a l’altura que pernoctaren.
- Fes també una guía de recomanacions per evitar el mal d’altura.





Us envio una forta abraçada virtual 😊😎

Verònica Cruz

Comentarios

Entradas populares de este blog

BIOLOGIA / GEOLOGIA 3r ESO: TREBALL OPCIONAL 4a PART.

BIOLOGIA / GEOLOGIA 3r ESO: CORRECIÓ 3a i 4a PART

BIOLOGIA / GEOLOGIA 3r ESO: TREBALL OPCIONAL 1a PART APARELL RESPIRATORI